El càncer de Rupert Murdoch

Article 10 – Publicat a EL TOT el dijous 14 de juliol de 2011

El tancament del tabloide dominical News of the World ha revifat el debat sobre la moralitat de la premsa sensacionalista al Regne Unit. En vaig donar un tastet fa uns mesos en l’edició del 24 de març d’aquest any, en un Outsider titulat “Les orgies de Rupert Murdoch”. Ho vaig dir aleshores i ho torno a dir ara: el sensacionalisme de la premsa britànica frega la frontera entre l’exageració i la ficció, la qual cosa fa que el que hauria de ser ‘premsa groga’ deixi de ser-ho per transformar-se en ‘premsa escombraria’. En aquest article, però, m’agradaria anar una mica més enllà i puntualitzar un parell de qüestions.

Continua llegint

Anuncis

Indignació escèptica

Article 9 – Publicat a El TOT el dijous 2 de juny de 2011

M’he sentit molt preocupada, impotent i trista aquests dies. Les imatges del desallotjament de la Plaça Catalunya m’han deixat esgarrifada. Allau de vídeos al Facebook i al Twitter, també a la web del The Guardian i la BBC, incomptables fotos en portada de la gran majoria de diaris digitals, una Plaza del Sol solidaritzant-se amb Barcelona (semblava un somni fet realitat!). Molts inputs informatius que, si bé m’han posat els pèls de punta, no m’han acabat de convèncer. Em sento escèptica amb tot plegat. Potser perquè no ho he viscut en primera persona, o potser perquè hi ha més forma que contingut. Anem a pams. Continua llegint

Localisme, independentisme i els valors identitaris

Article 8 – Publicat a El TOT el dijous 19 de maig de 2011

Ben poca és la gent que a aquestes alçades desconeix l’espoli fiscal que patim les catalanes i els catalans. Els famosos 20.000 milions d’euros de dèficit (entre un 9% i un 10% del PIB anual) abanderen un nacionalisme econòmic modern nascut fa relativament poc, i que ha guanyat força en els darrers tres anys. El que cal entendre és que l’actual crisi econòmica global només ha accentuat una situació de precarietat ja existent, provocada per un sistema de finançament altament injust i ridículament obsolet. Tinguem les coses clares: una crisi econòmica és fotuda a tot arreu, però esdevé especialment crítica i perillosa quan colpeja una economia anèmica com la catalana. No pot ser que Castella i Lleó tingui un superàvit del 7% i Catalunya un dèficit del 9%, i no pot ser que encara avui el repartiment de riquesa entre les comunitats autònomes es basi en una llei d’anivellament solidari creada fa més de 30 anys que ha resultat ser de tot menys solidària. No sóc economista, ni tan sols una gran entesa en temes financers, però tinc sentit comú, i amb això n’hi ha prou per veure que la situació és insostenible. Continua llegint

Ajudant a difuminar la nostàlgia

Article 7 – Publicat a El TOT el dijous 5 de maig del 2011

L’emoció em va envaïr durant uns instants i no va ser fins al cap de tres segons de mirar-me’l de dalt a baix que no en vaig treure’n una opinió. Vist i plau, m’agrada. De fet, m’encanta! “Fa molta patxoca”, vaig pensar de seguida que el vaig veure. Feia temps que esperava que arribés el dia de tenir-lo allà, davant meu. Impecable i elegant, com no podia ser d’una altra manera. No esperava menys d’una eminència com ell. Quina planta. El tratje li queia perfecte. Quina classe. Continua llegint

El Duc de Wellington

Article 6 – Publicat a El TOT el dijous 21 d’abril del 2011

Als britànics això de retre homenatge a personalitats històriques els agrada molt. El Duc de Wellington, per exemple, va ser primer ministre del Regne Unit entre el 1828 i el 1830, càrrec que va ocupar després de derrotar l’exèrcit de Napoleó Bonaparte a la batalla de Waterloo de 1815. Sembla que va ser un bon paio, diuen que massa honest i prudent. Potser per això se l’ha qualificat com el pitjor primer ministre del segle 19. Als britànics els agrada la mà dura. Continua llegint

Les injustícies de la corona britànica

Article 5 – Publicat a El TOT el dijous 7 d’abril del 2011

Arribats a aquest punt hi ha una cosa que tots tenim molt clara: la crisi econòmica l’estem pagant els més pobres. Segons l’ONG Tax Justice Network, cada any es perden 255 bilions de dòlars en paradisos fiscals, el que serien uns 160 bilions d’euros. Això és més del doble del pressupost mundial destinat a ajudar els països més necessitats (Nota a banda: la fam al món es podria evitar? Sembla que potser sí.) Continua llegint

Les orgies de Rupert Murdoch

Article 4 – Publicat a El TOT el dijous 24 de març del 2011

Aquests dies l’actualitat informativa treu fum. Els mitjans de comunicació d’arreu del món tenen la mirada posada a Líbia i al Japó, dos països que, tot i que per raons ben diferents, estan passant per moments històrics. El tractament mediàtic que es fa dels esdeveniments és clau per fer-se una idea del nivell de maduresa política d’un país. Però també serveix per adonar-se del salvatge que pot arribar a ser la competència per les vendes. Les grans corporacions mediàtiques no busquen altra cosa que el màxim benefici: la informació és el seu producte i el sensacionalisme la seva millor i més efectiva tàctica de venda. Mai falla. Per alguna estranya raó que desconec, als humans ens agrada el morbo, veure sang i fetge i que ens expliquin històries per a no dormir. Potser per això sóc una fan del diari britànic The Sun, perquè aconsegueix captar la meva atenció com cap altre rotatiu. És distorció, drama i catàstrofe en estat pur. El titular en portada el dia del tsunami del Japó era de gran impacte visual i també de gran càrrega emotiva “Apocalipsi”, deia. El Daily Express i el germà petit Daily Star tampoc es van quedar curts i titulaven “Onada de mort”. La premsa britànica és molt més sensacionalista que la de casa nostra. És una manera de fer i de veure el periodisme: els agrada apel.lar a les emocions. Continua llegint